Les diferents generacions han donat al Barri un reguitzell de personatges que han tingut la responsabilitat de recollir la torxa de la continuïtat de la tradició popular i assegurar la seva supervivència.

Han estat, en la seva totalitat, gent que ha restat en l'anonimat, sense que els seus cognoms hagin figurat en els anals de la història de la ciutat, diluïnt-se la seva trajectòria amb el pas del temps, però la seva emprempta ha quedat enregistrada en la més profunda intimitat del barri.

Del treball realitzat per tal de poder rescatar del passat els protagonistes de la pròpia història del barri, ens hem pogut remuntar a través de les anècdotes contades pels actuals veïns a començaments del primer quart de segle i que d'una manera cronològica passem a detallar:

- Josep Oleguer "Quillo":

Personatge que durant la dècada dels anys 20-30 participà d'una manera activa en l'organització de les festes populars. Tenint cura especialment dels grups corals i de dança entre la quitxalla.

Per la seva significació esquerrana, l'any 1940 va portar l'olla de la xocolata als presos de la represió franquista reclosos a la presó de Vic, per tal de fer-los menys feixuga la seva reclusió, la qual cosa li va comportar la seva pròpia reclusió.

- Àlvar Solà:

Advocat. Membre de la classe mitja-alta del barri. Durant diferents anys va ser president de les diferents comissions organitzadores, montenint sempre un caliu de convivència fraternal amb els joves en els difícils anys de la post-guerra civil.

- Ramon Canals "Met":

Des de fa mig segle participa en les festes. És el responsable de l'elaboració de la típica "xocolata desfeta" així com de fer la tronada a primeres hores del matí en la diada del Sant.

- Anton Saborit "Poc-oli":

Des de la seva jovenesa, va recollir la tradició del "Quillo" de portar el carquinyoli a l'estació i passejar-lo per tot el barri en la tradicional "arribada".

També tenia cura d'elaborar el tradicional allioli en el "llunch" o resopó que els homes del carrer celebren a la nit de la vigilia del Sant.

- Jaume Guix:

Personatge peculiar que amb les seves actituds, s'erigia unipersonalment en protagonista de les festes.

- Santi Cortés:

D'una nissaga molt arrelada al barri, des de temps immemorials, col.labora ininterrompudament a través de poesies, articles o rodolins enaltint al personatge del Carquinyoli amb el pseudònim d'Emiaj Setroc.

- Antonio Cortés "Topi":

Germà de l'anterior, bohemi per naturalesa. Cinèfil nat, èmul de Frank Sinatra i Humfrey Bogart. Destaca també per les seves afeccions teatrals, tenint cura d'organitzar les representacions teatrals i "shows" carquinyolencs.

- Daniel Prats "Dani":

Home molt integrat a les festes, actiu participant de les mateixes. Conegut des de fa temps per ser l'"starring" continuat de les obres teatrals que l'elenc del barri organitza.

- Joan Baulenas "Florentino":

Tota la seva vida va estar dedicad a les festes del Carrer de Gurb, partícep usual a tots els actes, de caràcter extrovertit però al mateix temps inversemblantment pessimista.

- Josep Pol "En Pol de la Mútua":

Encarregat d'elaborar la Crida al Carquinyoli durant l'acte de la seva col.locació a la balconada per presidir les festes.

- Agustí Torras "Nyapra":

També fill del Carrer de Gurb, personatge peculiar de caràcter extravagant així com d'idees del mateix caire, però que gràcies a elles s'han fet actes que d'altre manera ningú s'hagués atrevit a portar a terme.

Tota aquesta munió de personatges i molts d'altres que donada la limitació pròpia d'aquest treball d'investigació no és possible poder detallar, han fet possible que aquesta tradició popular hagi pogut subsistir fins als nostres dies.

La memòria popular, però, ens serverà eternament agraïda a la tasca portada a terme pels mateixos, i en especial als moments particulars que a cada un d'ells els hi va tocar viure.

Jaume Portell i Crusats