Sant Albert de Sicília, a qui l'Esgésia honora com a confessor, va ésser un dels teòlegs més importants del seu temps, va néixer a Trapani, ciutat de l'illa de Sicília, en ple segle XIII. Els seus pares, es deien Benet i Joana i eren persones riques i de sang il.lustre que havien estat casats durant vint-i-sis anys sense tenir descendència, i veient perillar la continuació del seu llinatge varen prendre per mitjancera la verge Maria a la que varen prometre consagrar-hi al seu servei i glòria al primer fill que els donés.

Així Albert, de molt jove i acomplint amb la prometença dels seus pares, va ingressar en el monestir del Carme que hi ha prop de Trepani, on aviat començà a mostrar les virtuts amb les que especialment Déu l'havia escollit per gran glòria seva; s'entregava a severs dejunis i penitències, portava un aspre silici, es mortificava jaient nu sobre unes estores, vestía roba asprosa, mai bebia ví i sobresortia de tots per la seva pobresa i humiltat.

Al llarg de la seva vida va convertir a gran nombre de jueus a la religió catòlica, guarí miraculosament a molts malalts i quan el rei Robert de Nàpols assetjà la ciutat de Messina en la que Albert s'hi trobava aquells dies, els seus habitants es morien per no tenir res per menjar i varen acudir al Sant pregant intercedís a Déu per descobrir algún remei per tal de poder ressistit al cerc. Així ho va fer Albert amb gran fervor durant la celebració de la missa i als pocs moments va veure corresposta la seva súplica, puix esquivant l'encerclament entraren en el port tres gal.leres plenes de provisions que varen ser repartides entre els més necessitats de la ciutat en aquells moments.

Morí el sant el dia 7 d'Agost de 1.307 a la ciutat de Messina, sent-li ofrenada en les seves exèquies la missa de confessors i no la de rèquiem com pretenia en un principi la classe alta de la ciutat, ja que la miraculosa intervenció de dos àngels que entonaven l'introit "Os iusti meditabur sapientiam", aqu és de la missa de confessors, varen donar a entendre que aquella era la voluntat de Déu.

El 15 d'Octubre de 1.457 el Papa Calixte III va aprovar el culte que es tributava al beat Albert i a primers de juny de 1.476 el Papa Sixte IV va expedir una butlla canonitzant al beat carmelità per la gran veneració que se li dedicava en tantíssims llocs.

El seu cos reposa a l'església de Santa Maria de Messina, ciutat de la que n'és també el patró.

Jaume Portell i Crusats