Durant segles, les festes en honor a Sant Albert eren exclusivament de caire religiós com s'ha pogut demostrar. L'element folklòric amb arrels populars no hi va ser introduït fins a mitjans del segle XIX, com un apèndix de la festa religiosa, per una sèrie de circumstàncies que es donaren generalitzades arreu dels països llatins i que aquí han perdurat fins als nostres dies.

La simbiosis religioso-pagana de les festes en honor a Sant Albert va iniciar-se al voltant de l'any 1.850 a resultes d'una epidèmia que es va desencadenar a la nostra ciutat i que va portar moltes desgràcies entre la població local.

Com que la devoció a Sant Albert estava molt arrelada al barri del Carrer de Gurb, per tal de prevenir-se de la malúria, totes les llars es varen procurar càntirs d'aigua beneïda pel Sant (costum aquest que ha anat minvant, però que encara es conserva actualment, fent-se beneïr càntirs d'aigua a la parròquia durant la festivitat del Sant), la qual cosa era molt normal en aquelles èpoques.

Aquest remei, sigui com sigui, va fer que gairebé no es produïssin morts en el barri. La gent, va atribuïr aquesta gràcia a Sant Albert i una vegada passada l'epidèmia es va voler significar aquesta amb un ninot grotesc, que era passejat pel barri el dia del Sant (el 7 d'Agost, aniversari de la seva mort) enmig de la gresca de tothom que així celebrava l'acabament de les penúries passades.

El ninot era generalment molt desproporcionat, sec i prim, pel que se'l va començar a anomenar CARQUINYOLI, nom que ha perdurat fins ara.

Així va ser com poc a poc, la festa popular es va anar agermanant amb la religiosa, encara que en un pricipi, les classes altes arrelades al barri, sols participaven en els actes religiosos, per considerar profanes les instituïdes per les classes populars. Paulativament, però, i portats per la dinàmica dels esdeveniments, s'hi anaren identificant, arribant a una total col.laboració.

El primer manuscrit que es conserva de la Crida de les festes, data de l'any 1.840, sent l'autor de la mateixa Nicolau Coma "Lau" i és de remarcar que en ella no es fa cap referència a la festa popular, el que confirma que aquesta no va començar a implantar-se fins els voltants del 1.850.

Ja en l'any 1.859 trobem el primer document imprès, sense signar, i que fa referència al simbiotisme de la festa popular amb la religiosa, descrivint-ho d'aquesta manera:

 
A partir d'aquesta data, la documentació impresa va florint, i a través d'ella es poden anar seguint intermitentment les festes que el barri celebra.

Així, hem pogut fer un repàs de la premsa periòdica del moment, extraient-ne les notícies més rellevants que feien referència a les festes del Carrer de Gurb:

"El Ausonense" (04.08.1861):
"El miércoles 7 de Agosto, a las 7 de la mañana habrà Comunion General, a las 9 Oficio solemne con música y dirà las glorias de Sant Alberto el Ilustrísimo Sr. D. Narciso de Bojons".

"Eco de la Montaña" nº 39 (13.08.1865):
"Verbena: Las fiestas de San Alberto de la calle Manlleu i Gurb fué brillante como de costumbre..."

"Eco de la Montaña" nº 552 (09.08.1866):
"Paz y union: Por un monigote vestido de caballero y encerrado en una jaula de madera estaba representado en la calle de Gurb este símbolo tant necessario en esta ciudad".

"Gazeta Vigatana" nº 64 (10.08.1904):
"Al Pla de Balenyà hi haurà el tradicional voltejador, que vuit dies abans havia ja passejat la canalla per tots els carrers de la ciutat".

"La Opinon" nº 26 (05.08.1914):
"La calle de Gurb anuncia la marramachada del Carquinyoli".

A partir de 1.925, ja apareix d'una manera definitiva i puntualment abans de començar les festes, el corresponent programa. Aquest es va truncar solsament durant el trieni de 1.936-39 motivat per la guerra civil.

En els programes de festes es va reflexant les efemèrides viscudes durant l'any en el barri a través de les col.laboracions espontànies dels veïns, fetes en prosa o en vers.

La part central del programa, inexcusablement està dedicada al programa dels actes religiosos, mantenint-se curiosament aquesta fidelitat, a través del anys i dels diferents règims que han existit al país.

Jaume Portell i Crusats