La figura del Carquinyoli, element principal de les festes populars del Barri del Carrer de Gurb, neix pels volts de 1.850, en forma de ninot grotesc per tal de simbolitzar una empidèmia que es va desencadenar a la ciutat de Vic i que gràcies a l'aigua beneïda de Sant Albert no va produïr morts entre els veïns del barri.

Aquest ninot era passejat pel barri el dia del Sant (el 7 d'Agost, aniversari de la seva mort) enmig de la gresca de tothom que així celebrava l'acabament de les penúries passades.

El ninot era generalment molt desproporcionat, sec i prim, pel que se'l va començar a anomenar CARQUINYOLI, nom que ha perdurat fins els nostres temps.

Actualment, i des de fa ja més de 100 anys, el Carquinyoli arriba en tren a l'estació de Vic, procedent de qualsevol lloc del món, per tal de presidir les festes de Sant Albert del Barri del Carrer de Gurb. Presisament és aquest acte, l'arribada del Carquinyoli, el més important de les festes populars i el més esperat per tots els carquinyolis (dit de les persones que segueixen amb devoció aquestes festes).

Un cop el tren s'atura a l'estació, el Carquinyoli és conduït fins a la seva "carrossa" que el portarà al balcó des d'on presidirà tots els actes de celebració que tindran lloc durant els propers dies.

A l'últim dia de les festes, es realitza la passada de Feixets i seguidament el Carquinyoli és despenjat del balcó i passejat pel barri i a la fi se l'acomiada fins l'any vinent.